ORIGEN I HISTÓRIA DEL CINEMA

Tant als Estats Units com a Europa, s'animaven imatges dibuixades a mà com a forma de diversió, emprant dispositius que es van fer populars en els salons de la classe mitjana.
Al llarg del segle XIX es succeïren diferents invents per posar en pràctica aquest fenomen.

TAUMATROP

Aquests nous descobriments van fer possible el desenvolupament del cinematògraf. Sense aquest invent previ no existiria el cine. Cap a 1852, les fotografies van començar a substituir als dibuixos en els artefactes per a veure imatges animades.

ELS GERMANS LUMIÈRE I GEORGE MÈLIÉS

ELS GERMANS LUMIÈRE

Louis i Auguste Lumière, inventors francesos, van crear un aparell que servia tant com a càmera com a projector: el cinematògraf.

Van inventar la pel·lícula perforada que va permetre el seu moviment més exacte per la càmera. 

GEORGES MÈLIÉS

George Mèliés, mag, actor i empresari teatral francés, es va entusiasmar amb l’invent dels Lumiére, i sent un home d'una gran sensibilitat, capacitat creativa i esperit empresarial, de seguida li va veure possibilitats a l'espectacle. 

En 1902, va filmar Viatge a la lluna (Li voyage dans la lune), un prodigi per a l'època, en la que ja utilitza maquetes, filmació a través d'un aquari, superposicions d'imatges.

CHARLES CHAPLIN

Chaplin va ser un excel·lent mim, frustrat actor dramàtic segons ell mateix, un magnífic director, un músic acceptable... 
Tocava el violoncel,i va compondre les músiques de la majoria de les seues pel·lícules i va ser sobretot un dels grans mags de la història del cine.

En morir sa mare, el seu germà major i ell van viure de la caritat pública i de treballs ocasionals en els carrers i en el teatre. La seua vida va ser d'extrema pobresa. El xiquet es guanyava la vida cantant i fent mímica pels carrers de Londres. A partir dels 12 anys, Charles va treballar en diverses companyies teatrals.  
Quasi des dels seus començaments va crear el famós personatge del vagabund, que li va fer mundialment famós. "En aqueixa figura es representen moltres altres: el jueu errant, el rodamón enamoradís, el bandit generós, el artista de la supervivència, l'exiliat perpetu,..."

LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC

El cinema parla per mitjà d'imatges, dels enquadraments, de la paraula parlada, dels efectes especials, del muntatge, del color i dels sons.

El llenguatge del cinema es basa en la fotografia, en la música, en la 

literatura, en el còmic i en tots els fenòmens artístics. 

PLA

La unitat bàsica del llenguatge cinematogràfic és el pla que es compon de molts fotogrames (seleccions de realitat).
A l'enquadrament se l'anomena comunament pla.

PLA GENERAL

Mostra un escenari ampli que s'incorpora la persona i ocupa entre 1/3 i 1/4 de l'enquadrament. Té un valor descriptiu. 

Existeix el Pla General Llarg o Pla Conjunt, abraça un petit grup de persones e interessa l'acció o la situació dels personatges. 

PLA MITJÀ

Presenta una figura humana tallada per la cintura, de mig cos en amunt. Té un valor expressiu i dramàtic, però també narratiu.  

PRIMER PLA

El rostre sencer del personatge. Té un valor expressiu, psicològic i dramàtic. 

PLA DETALL

Mostra una part d'un objecte o personatge. Pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simnòlic o dramàtic. 

 

Més tipus de plans

ESCENA

L'escena és un conjunt seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o d'un espai i d'un temps concrets.

SEQÜÈNCIA

La seqüéncia és un seguit d'escenes que formen part d'una mateixa unitat narrativa. 

ANGULACIONS

NORMAL 

El nivell de la presa coincideix amb el centre de l'objecte o bé de la mirada de la persona. La càmera està situada a l'alçada dels ulls dels personatges, independentment de la seva postura.

PICAT 

Cámera inclinada cap al terra. Serveix per a descriure un paisatge o un grup de personatges, expressa la inferioritat o la humiliació d'un subjecte o la impressió de pesadesa, ruïna, fatalitat... 

ZENITAL

L'eix òptic pot arribar a ser totalment perpendicular a l'eix horitzontal, mirant la càmera cap avall ("vista d'ocell")

CONTRAPICAT

Càmera inclinada cap amunt. Físicament allarga els personatges, en crea una visió deformada; expressa exaltació de superioritat, de triomf...

NARDI

L'eix òptic pot arribar a ser totalment perpendicular a l'eix horitzontal, mirant la càmera cap amunt ("vista de cuc").